FLORA

GALÍCIA

El típic bosc gallec està format per espècies caducifòlies, com el roure pènol i el castanyer. Aquestes espècies s'han vist molt reduïdes en els últims anys per l'acció humana, és per això que el paisatge avui està format sobretot per pinedes -introduïdes fa poc més d'un segle- i, des de fa uns anys, per boscos d'eucaliptus, que en algunes zones desplacen als anteriors.

Ajuga pyramidalis L.

Ajuga pyramidalis L. és una espècie coneguda comunament com "Búgula de bosc", es distribueix per les 4 províncies que componen el territori de Galicia. Es tracta d'una planta herbàcia perenne de 8-30 cm d'alçada. Floreix d'abril a agost. El fruit el componen 4 petites nous d'uns 2 mm i d'un color marró-groguenc. Viu en pastures de muntanya o en clarianes de boscos com fagedes o pinedes.

Cirsium filipendulum Lange

Cirsium filipendulum Lange és una espècie pertinent a la família de les Composites. S'estén des de Galícia fins a Navarra. Precisament a Galícia és freqüent a les 4 províncies. És una planta herbàcia perenne d’entre 20 i 100 cm d'altura. Floreix de maig a setembre i viu sobretot en matolls. El fruit fa entre 3 i 5 mm i són groguencs

Omphalodes nitida Hoffmanns
Omphalodes nitida Hoffmanns coneguda popularment en gallec com "Herba do SOYO", és una espècie pertanyent a la família de les Boraginaceae. Endèmica de la Península Ibèrica és més abundant cap al nord de la comunitat. És una planta herbàcia perenne, amb tiges ramificades de 20-80 cm d'altura. Floreix de març a agost i creix en zones humides i ombrívoles.

NAVARRA

Els boscos són part inherent de la cultura, tradicions i formes de vida de Navarra, una de les regions amb més superfície forestal relativa a Europa.El 64% del territori és forestal i d'aquesta superfície 450.000 hectàrees estan cobertes per arbres, sent la resta matolls o pastures. El 80% d'aquests boscos són autòctons i en els últims 20 anys la superfície arbrada a Navarra s'ha incrementat en un 24%.

Alisma plantago-aquatica.

Alisma plantagoaquàtica o plantatge aquàtic és una espècie de planta nadiua de l'hemisferi nord que es troba en el llot o en aigües dolces. Herba generalment de 20 a 50 cm d'altura que presenta una tija bulbós a la base per suportar l'aigua.

Astrantia major

Herba de prats i vores de bosc de muntanya. Tiges amb poques fulles, d'uns 3 pams d'alçada. Són plantes herbàcies endèmiques d'Europa central, Europa de l'est i Europa del sud i els Caucas. Als Països Catalans es troben les espècies Astrantia major i Astrantia minor. El nom del gènere prové del grec i fa referència a la forma similar a un estel dels capítols florals.

Digitalis purpurea

Es troba al nord d'Àfrica (Marroc), a l'Àsia central i occidental, i a bona part d'Europa (nord, sud-est, sud-oest i centre), sobretot en zones muntanyoses. Al Principat és freqüent a tota la serralada pirinenca. Creix en vessants desforestades, clars i camins en els boscos, abunda en la Navarra Humida i Valls Pirinencs.

BURGOS

Dels boscos de burgos en destaquen les pinedes de pi roig, els alzinars i les fagedes.

Juniperus communis

Juniperus communis, o ginebre comú és una planta llenyosa que en forma d’arbust fa d’un a dos metres però que quan creix pot arribar a ser un arbre de fins a 10 metres d'alt.

Helianthemum oelandicum

L’Heliantem italià o herba passarella, és una petita mata de 5 a 25 cm d'alt;Les flors de 2 a 4 cm de diàmetre, blanques o grogues. En algunes espècies les flors són bicolors amb el centre de color groc brillant per tal d'atraure els insectes pol·linitzadors.

Centaurea sphaerocephala

Es una planta perenne d’uno25 a 50 cm de altura. Les flors estan reunides en petits grups, són tubulares i violetes .